Pedagogia

La pedagogia és un aspecte de la meva vida que cada vegada està agafant més importancia. Ara mateix em trobo en plena reflexió sobre la millor forma en la que puc integrar als meus alumnes en el món de la pràctica instrumental. Per això, vull compartir aquest article, que úlimament em te el pap ocupat.

Com practicar

La durada de les sessions de pràctica

Des del punt de vista de la Pedagogia Soviet es diu que practicar massa és tan perniciós com no practicar proa. Tot i així, hi ha molts músics de tots els nivells que estan capficats, per dir-ho d’alguna manera, en practicar gairebé innecessàriament, de vegades vuit o més hores al dia. Tornem, però, al cas de les sessions de pràctica més curtes.

T. Leschetizky va ser un dels grans professors de piano de finals del segle XIX, Paderewski i Schnabel van ser dos dels seus nombrosos alumnes destacats. Sobre com ell ensenyava, H.C.Schönberg escriu: Entre les seves conclusions figurava la de la falsedat del concepte que practicar moltes hores és beneficiós. Ell no pensava que els estudiants practiquessin sis, set o vuit hores al dia. “Ningú no pot fer això sense tornar-se mecànic i això és precisament en el que un requereix si escolta el que està tocant i ritica cada nota.”

És virtualment impossible per a un músic, encara que sigui d’allò més brillant, d’escoltar-se amb atenció durant un període llarg de temps. Aquest és un fet indiscutible de la pràctica diària. “No te n’oblidis: quan durant la pràctica realitzes una certa quantitat d’esforç, com amb totes les coses, després has de relaxar-te”, deia Jascha Heifetz, un dels grans violinistes. “No crec que jo mai no hagués fet cap progrés si hagués practicat sis hores al dia… si practico tres hores al dia, de segur que no les practicaré seguides, sinó que practicaré tres hores amb intervals freqüents per a relaxació entremig”

Potser diràs que tot això de practicar poques hores al dia està molt bé per Heifetz, però que com a músic amb un talent corrent necessites treballar molt més, sobretot si vols aconseguir tant com va aconseguir Heifetz. Aquesta conclusió és errònia. Heifetz va ser capaç de treure el major profit dels seus talents. De l’única manera en què tu el pots imitar és traient el màxim profit dels teus talents, siguin els que siguin. Heifetz era un model de bon ús, amb el violí i sense el violí. Bon ús implica una percepció sensorial fiable, l’habilitat d’escoltar-te acuradament a tu mateix i l’habilitat de mesurar tensió, esforç i moviment. Treballa amb tu mateix – amb l’ajuda de la tècnica Alexander – i practicaràs de manera més eficient, tot aprofitant d’aquesta manera millor els teus talents. Tingues en compte, aleshores, no els resultas de com practicava Heifetz, sinó la seva manera de practicar.

Heifetz feia pauses freqüents en la seva pràctica diària. El fet de fer una pausa en si mateix és una bona idea, però ho pots transformar en un hàbit particularment sa, si treballes en la teva manera d’usar-te cada cop que fas una pausa.

Practicar eficientment implica saber quan parar. Això vol dir, quan passar d’un exercici al següent, quan fer una pausa en la pràctica, i quan concloure el treball del dia.

Si el que vols és crear una memòria cinestèsica clara d’un gest en particular, t’anirà millor tocar aquest moviment cinc cops seguits de manera perfecta, que no pas nou cops perfecte i un desè cop imperfecte, tancant d’aquesta última manera la memòria de tot el tros. De forma similar, finalitza el treball diari abans del inici de la fatiga, no després. Quan practiquis, crea les condicions per sentir-te el millor possible tocant. Quan arribis a aquest punt, deixa-ho . Recorda Alexander: “L’experiència que tu vols està en el procés d’arribar… no de tenir-ho arribar-hi és el que tu vols”. Deixa-ho quan estiguis en el millor moment, i la teva impressió de tota la sessió de la pràctica serà completament positiva, incrementant les possibilitats de tenir èxit el proper dia. Hi ha veritat en la dita: res no porta més a aconseguir coses amb èxit que l’aconseguir coses amb èxit.

Extracte del llibre: Indirect Procedures, a Musitian’s guide to the Alexander Technique. Pedro de Alcántara. Oxford University Press. Estats Units, 1997.